0. L’embassament de Riudecanyes
Durant l’expansió industrial, al darrer terç del segle XIX, no hi havia suficient aigua a Reus per a fer front a l’augment del consum. D’entre els molts projectes que es van presentar per portar més aigua a la ciutat, el que es va dur a terme va ser l’embassament de Riudecanyes, que va entrar en servei l’any 1919 i que, des de començaments dels anys 70, està connectat a l’embassament de Siurana. Actualment, l’ús que es fa d’aquest embassament és majoritàriament per al reg de conreus.
1. Les basses del pantà i la bassa del Bacallà
Amb l’objectiu d’aconseguir un subministrament regular i homogeni, el municipi va construir basses a les entrades principals de l’aigua; en aquest cas, a l’entrada del sistema Riudecanyes-Siurana i a l’entrada de la mina de Monterols. La bassa del Bacallà, que s’anomena així per la seva forma, també és coneguda com a bassa del Molí o de Monterols.
2. La Boca de la Mina
La construcció de mines d’aigua es remunta al segle XVI, i al s.XVIII hi va haver una autèntica “febre minarie”. Es tracta d’un sistema de captació d’aigua horitzontal per mitjà de l’excavació de galeries subterrànies que condueixen l’aigua, per gravetat, fins a la superfície. Al passeig de Briansó, o de la Boca de la Mina, té sortida la mina de Monterols que, juntament amb la Hidrofòrica, encara dóna servei a la ciutat.
3. L’estació de tractament d’aigües potables (ETAP)
L’aigua que raja per les nostres aixetes ha estat sotmesa a un tractament de potabilització abans de ser apta per al consum. La potabilització consisteix en eliminar les partícules sòlides que porta l’aigua en suspensió, mitjançant processos de decantació-filtració, així com els possibles microorganismes que pugui contenir mitjançant desinfecció amb clor.
4. Els dipòsits de l’Institut Pere Mata
Els dipòsits d’aigua que hi ha ubicats en diversos indrets del terme municipal de Reus van ser construïts en diferents moments històrics amb l’objectiu de garantir la continuïtat del subministrament i un emmagatzematge mínim.
Des d’un punt de vista arquitectònic, destaca el dipòsit dissenyat per Pere Caselles al segle XIX.
5. Els pous: Pou Caritat
La xarxa d’abastament d’aigua de Reus disposa de 19 pous en servei, un dels quals és el Pou Caritat. Aquest pou deu el seu nom a les antigues “cases dels mestres”, que vivien de l’almoina, ubicades antigament en aquella zona.
6. L’estació de control d’aigües de Reus i l’Espai Aigua
Aigües de Reus és una societat 100% municipal la missió de la qual és la gestió integral del cicle de l’aigua a la ciutat. Aquest cicle comprèn des de la captació inicial de l’aigua fins al seu retorn al medi en forma d’aigües residuals regenerades. L’Espai Aigua es troba a la plaça Antoni Sabater Esteve (també coneguda com la plaça de les Aigües) i es va crear l’any 2.006 amb la intenció de fomentar el coneixement dels recursos hídrics.
7. Les fonts
En un temps no tan llunyà, abans que el subministrament arribés a les cases, la població anava a buscar l’aigua a les fonts. El 22 de juliol de 1.778 s’estrenaren cinc fonts a la ciutat: la de les Monges, la de Santa Anna, la de la Farinera, la de la Sang i la de la Creu del “Pedró”, a més de la font Vella o font de la Vila. Més endavant, en el període comprès entre el 1804 i el 1841, es va continuar completant el mapa de les fonts que havien d’abastir la ciutat.
8. La mina de March
Amb els seus quatre braços, la mina de March creua el centre de Reus i recorre tota la ciutat, des de la carretera de Castellvell fins a la Riera d’Aragó. Podem trobar una tapa amb la seva inscripció al carrer Alt de Sant Pere, a la raval de Sant Pere i a Riera d’Aragó.
9. L’ Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR)
Situada a la partida de Porpres, és la segona depuradora que hi ha hagut a la ciutat. La depuradora inicial va ser la del Molinet, que es va posar en funcionament l’any 1.936 i va ser la primera depuradora de l’Estat espanyol. El procés de depuració d’aigües actual consisteix a extreure la majoria de contaminants que conté l’aigua residual mitjançant processos físics, químics i biològics. La depuradora recull l’aigua del clavegueram procedent de Reus, Almoster i Castellvell. Un cop finalitzat el procés de depuració s’obtenen dos productes més: el fang, que gràcies al compostatge es valoritza com a adob orgànic, i el biogàs, utilitzable com a recurs energètic per a la producció de calor i electricitat.
10. Les basses de la Comunitat de Regants del Molinet.
La Comunitat de Regants del Molinet està formada per regants de la part baixa de la ciutat. Els regants disposen d’unes basses on emmagatzemen l’aigua regenerada per a regar els camps de conreu. L’actual comunitat de regants és hereva de l’antiga comunitat, que va ser promoguda per l’Ajuntament l’any 1.933 amb la idea de generar riquesa, convertint les terres de secà en regadiu i aprofitant les aigües residuals depurades al Molinet.