Avaries 24h 900 777 666 Tel�fono Aver�as
Buscar
de maig 26, 2018
Espai Divulgatiu  >  Rutes de l'Aigua  >  Estratègies per a l’aigua
Estratègies per a l’aigua

0. La Hidrofòrica
Acció de l’Empresa Hidrofòrica, 1907
L’empresa Hidrofòrica va ser creada l’any 1.842 amb la missió de construir una mina per a usos agrícoles, que després acabaria també sent utilitzada per a usos domèstics i Industrials. Amb el temps, l’empresa va acordar un traspàs a l’Ajuntament de Reus.

1. La bassa Nova (Camí de la bassa Nova)
La bassa Nova es va construir per emmagatzemar l’aigua de la Hidrofòrica i va servir durant molt de temps com a lloc de passeig per a la població, encara avui, es manté en molt bon estat de conservació.

2. El rec d’Almoster (Camí Vell de Castellvell)
Antic Rec d'AlmosterA l’època medieval es va dur a terme aquesta construcció que va permetre portar l’aigua des d’Almoster fins a la vila de Reus. La construcció va ser un repte, ja que calia cobrir 5 quilòmetres de distància i més de 150 metres de desnivell, a més de superar barrancs com els de la Vidaleta, Calderons o cinc Ponts. En aquest últim barranc es pot veure encara un dels aqüeductes que portaven l’aigua d’aquest rec.

3. La planta potabilitzadora el Clor Vell (passeig de la Boca de la Mina)
Inauguració estació esterilitzadora d'aigües de Reus, 1933Aquest va ser el nom que va rebre la primera planta potabilitzadora en funcionament a la ciutat. Inaugurada l’any 1.933, rebia l’aigua de les mines de Monterols i d’Almoster i, un cop clorada i esterilitzada, la conduïa a la xarxa d’abastament municipal.

4. La bassa del Pedró (plaça Pintor Fortuny)
Durant els segles XIV i XV, es construïen basses per tal d’emmagatzemar i millorar la distribució de l’aigua dels recs. La bassa del Pedró recollia l’aigua del rec d’Almoster i estava situada on avui trobem la plaça Pintor Fortuny; si ens situem en el Reus d’aquells temps, es trobava entre l’anomenat camí de l’Aleixar (actualment carrer Ample) i el camí d’Alforja (actual carrer Prat de la Riba). L’any 1.783 es decideix treure aquesta bassa i, posteriorment, a l’espai que queda lliure, es construeix la plaça del Rei, amb una font dedicada al rei Neptú que, actualment, podem trobar a la plaça del Víctor.

5. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (Plaça Farinera)Façana de les oficines de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes
L’Ajuntament de Reus i diversos particulars van fundar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes l’any 1.904, amb la intenció de fer front a les despeses ocasionades per la construcció de l’embassament de Riudecanyes i el transport de l’aigua. Ka seu d’aquesta comunitat de regants es troba a la plaça de la Farinera. A l’escut que hi ha a la façana podem llegir la inscripció “AQUA VITA EST”

6. La Font Vella o de La Font Vila
La Font Vella o la Font de la Vila data del segle XII i estava ubicada a la cantonada del carrer Batan, davant del carrer de la Font. Gràcies a l’existència d’aquesta font, al costat va anar creixent un nucli de població, hi havia amb una fortificació i una església que avui han desaparegut. Eren els inicis de Reus.

7. El Molí de la Riera, Molí de les Fonts o “Molinet” (Zona Mas Iglesias)
 Molí de La Vila, anys 80Els molins fariners fins a mitjans segle XX, van ser un element imprescindible de l’economia de qualsevol ciutat: el pa de blat, i també d’altres cereals, era l’aliment bàsic de la dieta. Per això calia disposar de molins per tal de convertir el gra en farina. A Reus el molí del a Vila, de finals del S.XVIII, conegut com el molí nou (al Passeig de la Boca de la Mina i alimentat amb l’aigua de la mina de Monterols), i el molinet aquest últim situat a la partida de les Fonts, foren molins hidràulics i la seva activitat va durar fins a l’arribada de fàbriques com La Industrial Harinera accionades a vapor (1.856). El molinet té la particularitat que era impulsat per aigües residuals i per això es situà aigües avall de la ciutat. La “canalització” de les aigües residuals cap el “molinet” ja que aquest era més petit que els dos anteriors, fou l’engendra de la primera depuradora d’aigües residuals de l’Estat espanyol, coneguda com la depuradora del Molinet.

8. La depuradora del Molinet
Vista general EDAR del Molinet, 1955Les aigües residuals de la ciutat es concentraven al molí fariner conegut com el Molinet i, des d’aquí, eren canalitzades per al reg. L’any 1.933, l’Ajuntament va projectar la construcció d’una depuradora d’aigües residuals amb l’objectiu de millorar la qualitat de les aigües de reg. La depuradora del Molinet va ser construïda en el 1936 i va funcionar durant 40 anys, fins que l’actual depuradora de Porpres la va substituir. Aquesta depuradora va ser la primera de l’Estat espanyol i, a més d’aprofitar les aigües residuals per al reg, utilitzava el fang resultant del procés de depuració com a adob orgànic i el biogàs com a font d’energia per a l’enllumenat públic.

9. La Torre de l´Aigua (Barri Fortuny)Llac artificial ubicat a la partida de la Torre de l'Aigua, anys 20
L’elevat creixement demogràfic del segle XIX va anar acompanyat de problemes en el subministrament d’aigua a la població. En aquest context, a la part sud de la ciutat (en terrenys del Mas Quer) es va construir una torre on es podia acumular aigua, que es coneix com la Torre de l’Aigua. Actualment , hi ha qui la considera un dels símbols d’identitat del barri Fortuny, que va acollir les primeres onades d’immigració a les dècades dels anys 60 i 70.

10. Un canal entre Reus-Salou (Plaça del canal)
Al segle XVIII Reus estava en el seu millor moment: exportava aiguardent, vi, fruits secs i altres béns procedents de les comarques de l’interior cap a altres països. La gran majoria de les mercaderies sortien del port de Salou. Com una manera de rendibilitzar les exportacions, es va decidir la construcció d’un canal navegable que connectaria Reus i Salou. El projecte va suposar l’enfrontament entre els sectors econòmics progressistes i els representants dels drets senyorials i feudals de la Mitra tarragonina. El 1.805 es posà la primera pedra i s’inicià el projecte, però l’any 1.807, les divisions dintre de Reus mateix, junt amb el fre de Tarragona aturaren la construcció. El 1.808, esclatada la Guerra del Francès, totes les contribucions pel canal es destinaren a la despesa militar cosa qeu va significar el final del projecte. A l’any 2.006 s’inaugurà la plaça del Canal, per tal de commemorar aquesta gesta que; ha deixat la seva empremta en la memòria col•lectiva de la població reusenca.

11. L’aigua de l’Ebre
El creixement econòmic i demogràfic sofert a partir dels anys 60 va comportar un augment de la demanda d’aigua i més pressió sobre els recursos locals. Durant la dècada dels anys 70 i 80 la ciutat patí greus restriccions d’aigua, arribant a disposar en alguns moments de només 3 hores de subministrament al dia. Va ser una època de dipòsits als terrats, de manifestacions, de millores en les canalitzacions, de construcció de nous dipòsits municipals (la Pubilla, el Pinar i la Barraqueta), etc. Fins que a l’agost de 1.989 que arribà l’aigua de l’Ebre a través del minitransvasament.
El consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és una entitat amb representació d’ajuntaments i indústries coma consumidors i, Generalitat i les comunitats de regants del Delta. La concessió d’aigua és de 4m3/s