1. La Plaça del Víctor
Inicialment, la plaça havia estat una bassa, probablement anomenada “bassa de més amunt” per la seva ubicació en un cantó de l’actual carrer Ample (antic camí de Prades). Els seus usos (per a reg i com a abeurador de bestiar), el convertien en un espai de trobada. A començaments del segle XX, s’hi traslladà la font de Neptú, també coneguda com a font del Rei, que encara perdura a l’actualitat.
2. Plaça Pintor Fortuny (enllaç amb la Bassa del Pedró). Enllaç R2
A l’espai on avui trobem la plaça del Pintor Fortuny, a finals del segle XIII, s’hi va construir una bassa per recollir l’aigua provinent del rec d’Almoster. A més de servir per al reg, la bassa funcionava coma rentador, al qual acudien les dones de la vila. Aquesta bassa va estar en funcionament fins a l’any 1.787 quan es va determinar retirar-la per dos motius relacionats amb les normes d’higiene i moralitat de l’època: per les males olors i per la proximitat dels rentadors a la caserna. L’any 1.789, i no sense protestes, aquestes basses ja no existien. Al seu lloc va quedar un gran espai on posteriorment es construiria la plaça del Rei (que coincideix, parcialment, amb l’actual plaça del Pintor Fortuny). Allí es col•locaria també una font dedicada a Neptú, que després va ser traslladada a la plaça del Víctor.
3. El carrer dels Recs.
Durant molts segles, Reus només va disposar d’una sola font, que es trobava a la part sud de la vila. Per això, molts dels i les habitants de la part alta prenien l’aigua directament dels recs i les basses. El nom del carrer dels Recs prové de l’antic rec que hi havia en aquest indret: dels dos recs que sortien de la bassa del Pedró, un passava per l’actual carrer dels Recs i l’altre arribava a la zona del carrer Amargura. El primer rec, a l’alçada del carrer Sant Llorenç es dividia novament: un braç anava cap a la pleta (prop de la plaça de la Patacada) i seguia fins els abeuradors que hi havia en la confluència del carrer St.Pancraç; el segon baixava per la raval de Jesús i anava a regar els horts del camí de Salou. L’any 1.750 podem imaginar, doncs, una vila plena de fang. La persona que vigilava els usos dels canals d’aigua i s’encarregava de la serva neteja i manteniment, era l’aiguader.
4. La pleta (plaça de la Patacada)
La pleta era la zona de pasturatge i de tancat del bestiar fora de la vila. El rec procedent de les basses del Pedró servia per omplir els abeuradors i cobria la resta de necessitats d’aigua dels animals domèstics.
La presència de bestiar en aquest espai i els canals que el travessaven han marcat l’urbanisme del barri del Carme fins als nostres dies, bé obligant a deixar xamfrans en algunes cantonades perquè poguessin girar els carros o, al contrari, configurant angles molt tancats a l’encreuament dels carrers.
5. Els rentadors del carrer del Carme
Els rentadors del carrer del Carme van constituir un dels principals espais públics d trobada i socialització de les dones de la vila. Es van construir durant el segle XVIII, quan es van enderrocar els rentadors del Pedró, amb la intenció específica d’ésser destinats a la bugada. Tot i que es van deixar d’utilitzar amb l’arribada de la rentadora a les cases, amb les dures restriccions d’aigua que hi va haver a finals dels anys 70 i a principis dels 80 es van tornar a recuperar.
6. Plaça de les Basses
Aquesta plaça, amb el seu monument a “les Bugaderes”, és actualment una representació al•legòrica dels safareigs públics que hi va haver fa uns anys. Amb l’aparició dels rentadors coma espais destinats a fer la bugada, ja l’ordenança municipal de l’any 1.904 prohibia que altres basses fossin utilitzades per rentar.
7. El carrer de la Font- enllaç amb la Font Vella R2
El carrer de la Font forma part del nucli més antic de Reus. La font Vella o font de la Vila nodria d’aigua els primers horts i els primers pobladors de la ciutat i, durant molts segles, va ser l’únic punt de proveïment d’aigua per a la majoria dels seus habitants. Tradicionalment, les dones i la quitxalla han estat les encarregades d’anar a buscar l’aigua necessària per als usos quotidians. Anar i tornar a la font, fins a quatre vegades al dia, ocupava gran part de la jornada.
8. Carrer Batan
A finals de l’edat mitjana, comença a fer-se fora de la muralla el barri dels Adobers, que treballaven pells i teixits amb ajuda dels batans o petits martells amb els quals batien per estovar les pells. La seva situació en aquest punt, sota el portal de la Font, estava motivada pel fet que aquests artesans necessitaven aigua per a la seva activitat, que agafaven de la font de la Vila, i perquè, després de passar pels batans, calia evacuar les aigües brutes per tal de no contaminar l’aigua neta.
9. El carrer de l´Aigua Nova
Un dels recs que sortien de la bassa del Pedró portava aigua cap al carrer de l’Amargura, la Rasa del a Selva i a través del torrent de la Vila o la Riera Miró fins a la bassa de l’Aigua Nova, que dóna nom al carrer.
Al carrer de l’Aigua Nova es va construir la segona bassa del municipi i anys després, una altra per rentar-hi. Amb l’aparició dels rentadors públics al segle XVIII, se separaven els usos, i les basses van anar adoptant la funció concreta per a la qual havien estat construïdes inicialment, amb la qual cosa s’evitaven les queixes dels pagesos pels usos poc adients de l’aigua.
10. Horts de Simó i Horts de Miró
A principis del segle XIV, la ciutat estava condicionada per la distribució dels horts que envoltaven la petita vila emmurallada, que s’estenien des de la plaça del Castell fins al final del carrer de la Font. Durant molts segles, Reus va conservar un espai d’hort molt important; de fet, es van arribar a comptabilitzar més de 500 horts. Els recs i sèquies dels antics horts han anat determinant, amb el temps, la distribució dels carrers de la ciutat. Molts d’aquests horts tenien masos; un exemple és el Mas Pintat, de propietat municipal, que ha estat rehabilitat i conserva l’antic pou, la sínia, les basses de rentar...
11. Riera Miró
Coneguda com el Torrent de la Vila, al llarg del seu curs hi passaven diverses mines d’aigua procedents del nord. Durant molts anys, la Riera Miró va limitar el creixement de la ciutat fins que, el 1.854, es va desviar el curs de l’aigua cap al barranc dels Gossos, alliberant així una zona que es va poder urbanitzar. El barri existent a l’altre costat, conegut com l’Illa, deixà de ser una illa de la ciutat, i la Riera es convertí en un passeig.
12. La Raseta de la Selva (carrer de La selva Camp)
Antigament, la Raseta de la Selva era un camí estret que seguia el curs del rec d’Almoster. Per aquest camí passava el bestiar i hi circulaven les mercaderies. El pas del rec ha marcat la disposició d’aquests carrers del centre de Reus respecte al a resta.