Avaries 24h 900 777 666 Tel�fono Aver�as
Buscar
d'octubre 20, 2018
L'aigua a Reus  >  Història de l'aigua  >  Els primers en depuració
Els primers en depuració: història del Molinet

Vista de la depuradora del Molinet, 1955

Reus té l’honor d’haver estat la ciutat en tenir la primera depuradora d’aigües residuals de l’Estat espanyol. De la efemèride de la seva posada en marxa se n’ha celebrat recentment el seu 75è aniversari. Va ser en plena guerra civil espanyola, el 1937, quan la depuradora d’aigües residuals del Molinet va entrar en funcionament. Reus començava, d’aquesta manera, una lluita constant contra l’escassedat d’aigua crònica de la ciutat.

La falta d’aigua ha estat una constant històrica a Reus, com a mínim fins l’arribada de l’aigua del Minitransvasament de l’Ebre el 1989. Tanta ha estat l’escassedat del líquid element que, almenys des del segle XIX, l’aigua residual procedent del clavegueram de la ciutat era utilitzada pel reg dels camps agrícoles. Aquest fet, com salta a la vista, provocava una bona pila de problemes sanitaris. 

La preocupació per aquesta circumstància va portar la societat reusenca a prendre la iniciativa. Calia fer alguna cosa. Va ser així que els responsables polítics, tècnics i sanitaris de la ciutat, tots a una, van decidir fomentar la construcció de la primera planta depuradora d’aigües residuals de l’Estat espanyol, coneguda tradicionalment com la ‘Depuradora del Molinet’.

La literatura administrativa de l’època sorprèn per la seva senzillesa i practicitat. El mes de juny de l’any 1933 es publiquen les bases del concurs al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, sota el títol de: “Projecte d’instal•lació depuradora de les aigües residuals”. Les bases del concurs establien el següent: “Les aigües residuals tindran entrada a la nova instal•lació depuradora tal com ragin de les clavegueres, sense cap mena de precaució ni preparació prèvia. A la sortida de la depuradora hauran de tenir el grau de puresa sota el punt de vista bacteriològic, i quantitat de matèries orgàniques en el seu grau més favorable per tal de poder-les dedicar al cultiu baix i havent de quedar aptes per a regar plantes que puguin ésser consumides crues...”.

Els informes tècnics elaborats per l’Ajuntament de Reus a l’època també són d’una lògica d’allò més elemental. Així, els tècnics municipals raonen que l’ impuls que ha portat el consistori a la construcció de la depuradora és, pura I simplement, “la pressió sanitària”, en tenir constància que “les bactèries patògenes que acompanyaven l’aigua residual llençada al reg eren causa molt influent en la morbilitat i mortalitat tífica de la població ciutadana de Reus”.
 
La depuració de les aigües residuals s’havia convertit, per tant, en un assumpte sanitari de primer ordre. La lluita per una higiene adequada de la població era una constant, entre l’estament mèdic i sanitari, des de final del segle XIX. I els higienistes exercien una tasca de conscienciació bàsica, que va acabar per convèncer autoritats i ciutadans.
El concurs va rebre la presentació de cinc pliques, amb onze variants diferents. Cap dels projectes fou premiat, tot i que l’Ajuntament va decidir repartir el premi de 2.500 pessetes entre els cinc candidats que s’havien presentat al concurs, tot considerant l’esforç que havien realitzat.
Finalment, i en base a la informació aportada, van ser els tècnics municipals els encarregats d’elaborar el projecte definitiu, consistent en:

  • Un desbast amb reixes gruixudes i fines.
  • Un desarenador (on queda dipositada la terra, arena i pedres per diferència del seu pes específic).
  • Un tanc inhof per decantació i fermentació de fangs, que produeix la separació de la matèria orgànica a partir de decantació.
  • Un tanc regulador per poder controlar l’aigua de regatge a mesura de les necessitats dels compradors.
  • Un canal de cloració.
  • Un gasòmetre d’emmagatzematge del biogàs produït, amb una producció estimada diària de CH4 d’entre 200 i 250m3
  • Eres d’assecament de fangs, amb una separació estimada de l’aigua d’un 95%.
Si la convocatòria del concurs porta data del 1933, va ser un any després, el 1934, que els tècnics municipals van redactar el projecte definitiu, això sí, sense tenir decidida la ubicació exacta de la instal•lació.
És el 1936, abans de la sublevació militar del 18 de juliol, que l’Ajuntament compra els terrenys per emplaçar la planta, justament en el que avui és la confluència de la via de ferrocarril de Barcelona amb l’Autovia de Bellissens (tot ocupant gran part de l’autovia actual), l’Avinguda Josep Pla i la major part d’on, avui dia dia, hi ha el camp de futbol del col•legi Eduard Toda.
La informació sobre el projecte és abundant en aquesta època, com ho demostra un ampli article publicat en el diari de Reus Les Circumstàncies el 31 de juny de 1936. No hi falten imatges. Les del diari són les úniques i magnifiques fotografies que avui dia es conserven dels treballs de construcció de la planta.
El començament de la guerra civil va fer que, inevitablement, el centre d’interès es desplacés cap a una altra banda (la comtesa bèl•lica) i la ciutat no disposi, fins ara, de cap testimoni gràfic conegut que ens certifiqui el moment de la inauguració o posada en marxa de la instal•lació. Se’n desconeix la data exacta d’entrada en funcionament. Però sí que disposem, com a mínim, d’un testimoni oral, el de l’escultor reusenc Ramon Ferran, que recorda haver visitat l’estació depuradora durant la guerra civil com una activitat escolar.





Construcció de la depuradora del Molinet, 1936    Construcció de la depuradora del Molinet, 1936

El gran mèrit de la depuradora del Molinet, a banda d’haver estat la primera de la geografia espanyola i d’haver-se construït i posat en funcionament durant la guerra, és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el més baix possible. Així, l’aigua depurada es venia per al reg; el fang orgànic digerit i secat es venia com a fertilitzant agrícola; i el biogàs es venia a la fàbrica del gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic i altres usos domèstics i industrials.
Això va fer que la depuradora arribés a obtenir beneficis d’explotació, que van poder-se dedicar al manteniment de les instal•lacions, amb la qual cosa va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 70, durant tot el seu cicle de vida útil.
El bon funcionament de la depuradora va fer que, a principi de la dècada dels anys 60, s’ampliés, tot triplicant la seva capacitat amb la construcció de dos tancs Inhof més. Fins que va ser substituïda a final de la dècada dels 70 per l’actual depuradora de Porpres, també de promoció municipal. 
Per a més información veure el documental de Tv Reus dirigit pel guionista Toni Orensanz sobre la depuradora del Molinet: